reflexivitats corpo-musicades com a reafirmació ètnic-identitària

Jeu en mi la negritud? Represento jo la diàspora perse?. No desitjo caure, necessàriament, en aquesta actual “explosió discursiva entorn de la identitat” –com esmenta Stuart Hall–. Només busco un espai per a dipositar el meu cos i sentir, allunyat d’essencialismes, la multiplicitat ètnica que sóc: la imposada i la negada.
El musicar, aquest esdeveniment de viure la música com a possible verb conjugat pel cos és el camí per a alterar aquesta performance meditativa. Aquesta carnal existència és el territori des del qual s’agència, o millor, s’experimenta. La identitat com l’afro és un acte viu que vibra,… realitat palpitant que posseeix una profunda ressonància amb la nostra poesia artística. Preguntar-nos qui som suposa atendre les nostres pràctiques, les petjades i pensaments que ens permeten portar a la realitat l’existència, ja que “som quan sentim, vivim i pensem el fer”.
Aquesta hereditària autodeterminació és, sens dubte, una delicada campanya que mereix desfigurar-se amb pausa i amb plenitud, ballar-se, musicar-se; o com representaria Zapata Olivella, enfront d’ella, Despullar-se!.

Creació i interpretació per Julián Garcés Ocoró
Una obra/manifest de Tap Dance i Dansa Contemporània
Artistes en escena
Julián Garcés Ocoró Dansa
Victoria Laverde Veu
James Calderón Guitarra

SE OSCURECIÓ LA NOCHE
corpomusic reflexivities as ethnic-identity reaffirmation
Does blackness lie in me? Do I represent the diaspora perse? I do not necessarily want to fall into that current
“discursive explosion around identity” – as Stuart Hall mentions –. I am only looking for a domain to deposit my body and feel, away from essentialisms, the ethnic multiplicity that I am: the imposed and the denied.
Making music, that event of experiencing music as a possible verb conjugated by the body, is the way to drome this brooding performance. This carnal existence is the territory from which agency is made, or rather, it is experienced. Identity as an Afro is a living act that vibrates,… a pulsating reality that has a deep resonance with our artistic poiesis. Asking ourselves who we are means paying attention to our practices, to the traces and feelings that allow us to bring existence to reality because “we are insofar as we feel, live and think about doing.”
This hereditary self-determination is, without a doubt, a delicate campaign that deserves to be practiced slowly and
fully, to dance, to music; or as Zapata Olivella would perform, in front of her: Get naked!